 |
 |
 |
|
"Els Segadors".
Durant aquests darrers anys la Generalitat, amb la seva maquinària política i econòmica ha avançat en la desnacionalizació d´Espanya per a invertar-se una artificial nació catalana.
Un dels seus mites es la cançó popular
catalana "Els Segadors", que fou declarada himne
oficial de Catalunya pel Parlament el 17 de febrer de 1993.
Aquesta intenciò no era nova, doncs provenía del segle XIX. El
que els diputats que van votat aquesta proposta li amaguen al
nostre poble, és que la cançó actual, lluny d´estar
"profundament arrelada en la nostra història", és una
brutal falsificació feta a la fi del segle passat. Aquesta no hi
té res a veure amb la revolta de 1640, que d´altra banda, i
encara que després seria manipulada, no es va iniciar amb cap
motivació separatista (l´aixecament va produir-se als crits de
"Visca la fe de Christ"!, "Visca lo rey
d´Espanya, nostre senyor!" y "Muyra lo mal
govern!").
La lletra del cant original, que palesava la religiositat
profunda del poble català, recollia dites com les següents:
".../cremen albes y casulles, los calzes y les patenes, /y
el Santíssim Sagrament, alabat sía per sempre/.../On es vostre
capitá? Quina es vostra Bandera? / Varen treure el bon Jesús,
tot cobert amb un vel negre./ Aquí s nostre capità, aquesta es
nostra Bandera /..."
El 1899, després de les modificacions musicals fetes pel mestre
Alió, "La Nació Catalana", va convocar un concurs per
premiar una lletra que reemplacés l´autèntica, a la qual
modificació es van oposar en rodó les nostres personalitats
més assenyalades. Després de sostenir, majoritàriament, que
d´altres cançons populars n´eren més escaients per ésser
adoptades com a himne, van manifestar que, en cap dels casos, la
lletra original d´Els Segadors no devia substituir-se:
"...Suposo que´s buscarà una lletra millor... donchs no
crech que hi hagi á Catalunya qui la pugui fer de mérit igual
ni de bon tros. Y quan aqueix poeta hi fos, y quan sortís ab una
cansó mès bella è inspirada ¡quin català no la deixaría per
la antiga? ¿Quin fill cambiaría las joyas de la mare per unas
altras, baldament fossin les millors del mon? La antiga veritable
cansó dels "Segadors" es, tot en una pessa, una
pàgina de nostra historia, ... nua professiò de fé de nostres
avis... Qui li vol pendre aixó, no digui pas que
l´estima".
Jacinto Verdaguer
"...Considero una especie de profanació posar la má en els
antichs símbols, en els quals el misteri de la antiguitat
aumenta l´interés artistich... Qui fassi la nova lletra no es
facil que se senti dels cops com aquell poble que poestisá
l`antich cant, y aixís sa poesía no será sentida, sinó
sentimental".
Joseph Torras i Bages.
Malgrat d´aquests i d´altres dictàmens de pes, el falsejament
nacionalista va proseguir, tot bescanviant la nostra cançó
popular tradicional de plany, en un himne de caire separatista,
ple d´odi (amb el nou "bon cop de falç") i mancat de
tota refèrencia religiosa. No anava equivocat mossèn Collell en
les seves apreciacions:
"...y respecte á si convé ó no modificar la lletra, sols
diré, que si en la cansó dels "Segadors" no s`hi
sentís tan vibrant la nota religiosa, y sols hi dominés un udol
imprecatori: no haurían pensat los de "La Nació
Catalana" en obrir un concurs per a premiar una lletra nova
que´s pot assegurar per endavant que será lletra morta"
Jaume Collell
"Esclat"
| |
|
|
"ARBIL,
Anotaciones de Pensamiento y Crítica", es editado por el
Foro Arbil
La reproducción total o parcial de estos documentos esta a
disposición de la gente siempre bajo los criterios de buena fe y
citando su origen.
Pulse
aquí para enviar correo